Hola gater@s,

El que ens ha motivat a preparar aquesta sortida és el desig de compartir amb vosaltres.  Música, moviment del cos, natura que ens envolta, per a connectar amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb tot.

Itinerari previst:

Ens aplegarem a les 9:00 hores, del diumenge 13 d’octubre, al bar del refugi del poble d’Arbolí, per tal de fer el tradicional cafè gater@.

Abans però quedarem a les 8:00 a l’estàtua dels Despullats de la Rambla de Tarragona, per a compartir cotxes i pujar tots i totes plegades cap al poble de l’Arbolí.

Cap a les 9:45 comencem a caminar. Fem deu minuts de pujadeta fins l’Ermita de San Joan. Deixem el PR87. Agafem pista de terra, fins el Mas del Salín. Quina preciositat la Serra del Montsant¡¡¡¡ Deixem la pista i ens endinsem al bosc, fins al despoblat de Gallicant.  Fem l’activitat “COS I MOVIMENT” a Gallicant. Si volem, podem dinar al despoblat . A la tarda,  baixem per pista al Gorg i pugem  pel GR7 a Gallicant i baixem a Arbolí.

Temes a tenir en compte:

Material imprescindible: calçat adequat (sabates de muntanya) (no cal botes).

Material recomanat:  Bastons, roba d’abric (guants, armilla….), barret pel sol.

Els cotxes els deixem a l’aparcament per a visitants del poble d’Arbolí.

Alternativa opcional: Dormir al refugi d’Arbolí. elrefugiarboli.wixsite.com.

Qui vulgui anar a dormir la nit del dissabte 12 d’octubre al Refugi d’Arbolí, ha de fer la reserva personalment via Booking.

Elena és la responsable del refugi d’Arbolí / Mòbil: 603 475 126.

Carlota és la responsable del bar del refugi d’Arbolí / Mòbil: 681 878 509.

Descripció de la sortida:

Durada de la sortida: De 10  a 17 hores aproximadament .

Caminem dues hores pel matí i dues hores per la tarda.

Dificultat física:  Entre fàcil i moderada

Dificultat tècnica: Sense dificultat tècnica

Desnivell: 150 m aproxim.

Distancia: 10 km aproxim.

Et despertes de cop. Quan te’n dones compte que és dilluns, esverat, obres els teus ulls lleganyosos i mires el despertador. Les 7:12h del matí. Deixes anar un bon renec, d’aquells malsonants, i, d’un bot, t’aixeques del llit. Maleeixes no haver sentit el so estrident d’aquell petit estri electrònic o potser, et preguntes, si et vas oblidar de programar-lo. Dubtes. Però, quan recordes totes les emocions que vas sentir el dia abans, després de la teva primera excursió amb el GATA, un grup excursionista del qual et sents en formes part des de sempre, et decantes per la segona opció.

Gairebé ni et rentes. Les dents, si. No suportes el teu mal alè i aquella sensació pastosa a la boca de quan et despertes.

Avui no tens cotxe, has d’anar amb tren. De nou, renegues. Corres pels carrers de la teva ciutat sorollosa i contaminada, esquivant gent amb presses i gent sense cap pressa, d’aquella que et fa tanta ràbia perquè, continues sense entendre com algú matina, penses tu, sense necessitat.

Darrera teu, el timbre insistent d’un ciclista, amb cap intenció  d’aturar-se, t’avisa per a que siguis tu qui t’apartis del seu camí.

Els semàfors, sembla que s’han posat tots d’acord per a quan tu t’hi apropis, posar-se en vermell.

Tot plegat et convida a estressar-te una miqueta més del que ja ho estàs.

Entres a l’estació tot amarat de suor. I tornes a adonar-te de totes les vegades que has pensat en la necessitat de tenir al teu armariet del teu lloc de feina, un parell de camises o samarretes netes, per si de cas. Per sort, el dinar, la poma i el sobre de la infusió no te’ls has oblidat pas. Però, això ara no et consola prou. Saps que te’n tornaràs a oblidar d’omplir el teu armariet del teu lloc de feina.

Anuncien el teu tren i t’apresses cap a la finestreta abans que aquell noi encorbatat que entra per la porta amb una bici petita i, que a tu, que tens una bicicleta de muntanya d’última generació, et sembla ridícula, et passi al davant.

Quan ja ets a punt d’arribar a la finestreta sents que les teves cames s’aturen. Astorat i sense saber que fer mires el noi de la bici ridícula, que s’ha quedat aturat a mitja escala i que fa la mateixa cara de sorpresa que tu. Tot al teu voltant s’ha quedat aturat, fins i tot el rellotge, mentre per algun lloc de la sala es deixa sentir una  música del tot relaxant, com aquesta:

Breath de Francesco Siano

Que creus que faries si enmig de l’anar i venir, estressant i exigent de la vida el temps s’atures per a oferir-te un respir?

Si vols saber-ho et proposem una sortida pels volts de Gallicant el dia 13 d’octubre, despertant-nos al matí al mateix refugi d’Arbolí.

Si necessiteu algun aclariment, us podeu posar en contacte amb el telèfon mòbil d’en Mat 686 77 08 57 i de na Maria 618424445.

Esperem que us agradi l’activitat i que xaleu al màxim.

Maria Pérez i Mat Gago !!

Salut i Gata

#Gata25anys